Descripció

Descripció de la Real Sèquia d'Escalona 

Aigües a baix de l'embassament de Tous, el riu Xúquer deriva aigües per a terres de sis sèquies (nomenades sèquies germanes), aproximadament unes 45.000 hectàrees (ha) de sis comunitats de regants, la Sèquia Real del riu Xúquer, amb 18.669 ha, la Real Sèquia d'Escalona amb 2.700 ha, Real Sèquia de Carcaixent 1.600 ha, Sindicat de Regs de Sueca 8.700 ha, Sindicat de Regs de Cullera 4.700 i Sèquia Major de l'extingida Vila i Honor de Corberà (Quatre Pobles) amb 1.400 ha (dades aproximades). Les sis sèquies germanes en conjunt amb la indústria productora d'electricitat s'agrupen en la "Unidad Sindical de Usuarios del Júcar" (USUJ).

La Real Sèquia d'Escalona rega en els termes municipals de Sumacarcer, Carcer, Cotes, Alcántera, Beneixida i Castelló de la Ribera (Vva Castelló), un total de 2.700 ha, de les quals unes 1.900 ha pertanyen a la Comunitat de Regants d'Escalona. Totes les terres regades del T.M. de Castelló de la Ribera estan integrades en la Comunitat de Regants d'Escalona, entre elles hi ha un àrea denominada Regs Elevats, que ocupen unes 400 ha situades en la marge dreta del canal principal de la RSE que ja es troben modernitzades en reg localitzat. 

El Canal d'Escalona naix en l'Assut d'Escalona, en el terme municipal de Sumacàrcer, i proveeix als regs de particulars, motors de de Santo Domingo, El Crist i Alts Regs a Sumacàrcer, a Defensa,i part la Valle de Càrcer i Sallent (Xorros), en la Vall de Càrcer, i a la Real Sèquia d'Escalona en el T.M. de Castelló de la Ribera ( de la qual eleven cabals les S.A.T. de Utxera , Alts Regs i La Noria. La concessió va ser atorgada inicialment pel rei Felipe II (1593) per als regants de Castelló (Escalona), confirmada i ampliada fins al present, i inscrita en el Registre d'Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb referència C. 10/2.

Al desembre de 1996 la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), Direcció general d'Obres Hidràuliques i Qualitat de les Aigües del Ministeri de Medi ambient, sobre la base del Pla General d'Adequació del Sistema d'Explotació dels aprofitaments tradicionals del riu Xúquer, va projectar obres d'infraestructures per a la regulació de les aigües superficials de les zones regables les Comunitats de Regants d'Escalona i de Carcaixent, ambdues integrades en la Unió Sindical d'Usuaris del Xúquer (USUJ). Aquestes van quedar definides per dos embassaments de regulació de capçalera, mantenint la independència de les zones regables, juntament amb les obres de millora i impermeabilització dels canals principals de distribució.

El 23 de juliol de 2001 se signa el Conveni Marque de col·laboració entre la Generalitat Valenciana i USUJ, per a la modernització dels regadius.